- La rogaine és un esport de navegació que es realitza camp a través. Els participants han de desplaçar amb l'objectiu d'aconseguir, en un temps determinat, la màxima puntuació possible. Els punts s'obtenen passant per uns controls ubicats en el terreny de competicó i marcats en un mapa que serveix de referència per a trobar-los. Es practica en equips de 2, 3, 4 o 5 persones, aquestes han d'anar juntes durant tot el temps que es disputa la prova. Els equips poden ser masculins, femenins o mixtes, i poden part l'edat dels components de l'equip. Cada membre de l'equip disposa d'un mapa, generalment elaborat específicament per a la prova, on hi ha representat el terreny de competició. L'extensió d'aquest terreny depèn de les h de 3 fins a 24 hores. Tal com s'ha apuntat anteriorment, en aquest mapa s'hi reparteixen una sèrie de controls valorats de 3 a 9 punts (el valor queda determinat pel primer dígit del codi del control) en funció de la dificul física i/o tècnica per accedir-hi. El mapa s'entrega als equips de 15min a 2h abans de la sortida, depenent de la durada de la cursa. En aquest temps els equips han de definir l'estratègia i l'elecció d'itinerari per tal de recollir el màxim número de temps establert. El mapa ofereix múltiples eleccions d'itinerari, l'elecció estratègica final s'haurà de prendre tenint en compte les capacitats físiques i tècniques de l'equip.
- Per tant, estem parlant d'un esport on els participants poden adaptar la dificultat de la ruta a la seva edat, condicions físiques o habilitats tècniques. Els participants han de desplaçar amb l'objectiu d'aconseguir, en un temps determinat, la màxima puntuació possible. Els punts s'obtenen passant per uns controls ubicats en el terreny de competició i marcats en un mapa que serveix de referència per arribar a cada control.
- EL MONTGRI
l'Empordanet
Resulta pràcticament impossible escriure sobre el paisatge d'aquests espais sense fer referència explícita al seu context empordanès. La petita comarca del Baix Empordà, l'Empordanet que Josep Pla descrivia en l'obra el meu país, conté com a referent obligat el massís del Montgrí, imponent imatge que recorda la figura d'un bisbe adormit i estirat que amb la punta dels dits dels peus sembla voler comprovar la temperatura de les aigües de la Mediterrània. Pla va qualificar el castell del Montgrí com el botó de la roda de l'Empordà» i la flor de pedra del país i va escriure lloances dedicades al castell a l'obra De l'Empordanet a Perpinyà: Els empordanesos, sigui
quin sigui el nostre lloc de residència, tenim el castell del Montgrí davant els ulls tota la vida. Només hem d'obrir una finestra o fer quatre passes perquè se'ns aparegui. I el curiós és que com més el mirem més ens agrada. No ens cansem mai de mirar-lo. I quan som fora del país el portem en la nostra memòria més íntima, personal i callada».
Territori
Aquest petit territori engloba una bona representació de gairebé tots els paisatges mediterranis més preuats des dels fons submarins a les cales i de les cales als cims perfumats amb l'olor de la farigola i el romaní. El valor paisatgístic d'aquesta zona singularitat i pel conjunt de factors geològics, meteorològics i humans, que han anat donant forma al seu medi físic i natural amb comunitats vegetals i animals característiques. L'Espai d'Interès Natural del Montgrí configura una unitat de relleu singular dominada per un altiplà amb petites elevacions, situada entre la plana baixa del Ter i el golf de Roses. Els cims més alts són els situats al sud principalment, el Montplà (310 m), la muntanya d'Ullà (307 m) i el Montgrí (303 m).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada